Tre Cime di Lavaredo (Drei Zinnen)

Els Tre Cime di Lavaredo (Drei Zinnen en alemany) són tres cims amb forma de merlets localitzats als Dolomiti di Sesto, podent-se considerar l’itinerari circular que els volta com l’excursió més ressenyada i repetida a la xarxa per les persones que visiten les Dolomites. Els tres pics inclouen la Cima Grande o central (2.999 mts.), la Cima Ovest (2.973 mts.) i la Cima Piccola (2.857 mts.), tot i que hi ha una quarta, anomenada Cima Piccolissima. Se’ls considera com el símbol de la Val Pusteria i s’integren al Parco Naturale Tre Cime, creat al 1.981. La ruta de circumval·lació l’hem fet en sentit horari partint d’una de les zones d’estacionament del refugi Auronzo, al que s’hi arriba per una carretera de peatge que s’inicia a la dreta en una cruïlla de la SP49, just passat el bonic llac de Misurina. Hi ha un grapat de zones per aparcar el vehicle, havent-nos trobat en el nostre cas que et diuen la plaça on l’has de deixar, no es pot triar. Passem pel davant de la parada del bus i d’allà seguim la traça de la ruta 105, que coincideix amb l’Alta Via delle Dolomiti #4, en direcció a la Forcella Col di Mezzo, anant a flanqueig per sota la paret d’un esperó rocallós anomenat Croda del Rifugio. Un cop a la portella, comencem a voltar el Sasso di Landro, punt més occidental de les torres, marxant en lleuger descens en direcció al Col Forcellina. Si fins ara hem tingut com a teló de fons el Gruppo dei Cadini di Misurina i el Monte Cristallo, ara destaquen el del Monte Rudo i la isolada Torre dei Scarperi. Deixem a la dreta el camí que travessa la tartera de Grava Longa, als peus mateix dels Tre Cime, i seguim cap al refugi Langalm, passant per la vora d’uns petits estanys, sense gaire interès paisatgístic, una mica apartats a la dreta de la ruta 105. Deixant enrere el refugi, des d’on es té una visió complerta de la cara nord de les torres, seguim en direcció al refugi Locatelli, que es veu alçat i força apartat encara. Passat el Col Forcellina ens caldrà perdre alçada, davallant fins a una vall enclotada, per tornar a guanyar-la mitjançant unes giragonses que ens porten a una cruïlla, on coincidim amb la ruta 102 i més endavant amb la 101, que és per la que tornarem, però primer visitarem el refugi Antonio Locatelli, inaugurat l’any 1.936, ubicat a 2.450 mts. en la Forcella di Toblin, aixecat al costat de les restes d’un petit abric bivac inaugurat l’any 1.883, destruït per les bombes italianes, reconstruït l’any 1.922. Al costat de les dependències hi ha una petita capella i sota les parets de la Torre di Toblin trobem els Laghi dei Piani. Des del xalet annex al refugi, hi ha un sender que porta a la Punta di Francoforte i a la Gallerie e Vie di Guerra del Paterno, que és una alternativa a la massificada ruta 101 fins a la Forcella Lavaredo, però és una opció que no teníem estudiada, per tant, la descartem, tot i que, després de flanquejar força estona per sota el Monte Paterno, per un camí que gairebé és una pista, decidim fer el darrer tram, lamentant no haver-nos posat abans, doncs es veu molt interessant. Poc abans d’arribar a la Forcella Lavaredo comença a ploure i se’ns tapen totes les vistes, seguint la ruta 101 en direcció al refugi Lavaredo i d’aquí a la capella alpina de la Madonna della Croda, acabant l’excursió al refugi Auronzo, a 2.320 mts. d’alçada, aixecat a la Forcella Longères, inaugurat l’any 1.925, tot i que l’inici de les obres es va produir el 1.912. Des de la seva terrassa es té un ampli panorama sobre la cara sud de les Tre Cime di Lavaredo, Croda dei Toni, Gruppo dei Cadini di Misurina, Monte Cristallo, el llac de Misurina i la vall d'Ansiei